Orió sobre Caló des Moro

Si has estat a Caló des Moro, ja saps el que és. Si no hi has estat, deixa’m contar-t’ho.

A l’estiu és una altra cosa — la platja de totes les llistes, de totes les fotos al mòbil d’algú que hi va passar un dia. Al gener, amb el fred enganxat a la roca i la mar quieta, és un lloc que quasi ningú veu. Aquella nit la teníem per a nosaltres.

Érem tres. Sense pla. Només volíem veure on ens duia la nit.

Quan Orió va començar a pujar sobre l’aigua, em vaig posar a mirar la pantalla. I allà estava: el vermell de l’hidrogen, la nebulosa cremant sobre la Mediterrània. Potser tu ho hauries passat per alt. Jo no vaig poder.

Hi ha nits que no planes i que no oblides. Aquesta és una de les meves. Ara pot ser una de les teves.