Obres

Caló des Moro, Mallorca

Aquesta fotografia de paisatge nocturn va ser capturada des de Caló des Moro, una de les cales més emblemàtiques de la costa sud de Mallorca. Sota un cel d’hivern serè, la constel·lació d’Orió s’alça sobre l’horitzó, acompanyada per una tènue boirina rogenca: són nebuloses H-alpha, invisibles a simple vista, revelades gràcies a l’ús d’un filtre astronòmic especialitzat.

L’escena fusiona la bellesa natural del Mediterrani amb la tècnica precisa de la fotografia astronòmica. Cada exposició va ser planificada amb cura per conservar els colors reals del cel nocturn i la textura rocosa de la costa balear. A l’hivern, aquestes cales recuperen una calma que sembla pertànyer-los per dret: sense turistes, sense soroll, només el mar, la pedra i el cel.

Port de Sanitja, Menorca

La primera nit a Menorca em va portar fins al petit port de Sanitja, a l’extrem nord de l’illa. Des de l’interior d’una antiga caseta de pescadors, parcialment ensorrada, vaig trobar un enquadrament directe al mar: una obertura de pedra que retalla l’horitzó i emmarca l’escena.

A través d’aquesta obertura, un llaüt reposa amarrat sobre aigües completament tranquil·les. El seu reflex, nítid, flota al seu costat gràcies a l’absència total de vent. La pedra il·luminada en primer pla contrasta amb els tons freds del cel i del mar, on s’alternen núvols estàtics i estrelles disperses. La llum que banya l’escena no prové de cap font directa, sinó d’un resplendor llunyà, filtrat des del fons de l’illa.

Ull d'Es Vedrà, Eivissa

A finals d’abril, Eivissa encara respira amb la calma de les setmanes prèvies a l’estiu. Als camins de terra que voregen els penya-segats del sud-oest, l’illa conserva aquell aire lliure i una mica salvatge que molts associen amb les seves arrels més autèntiques.

Des del conegut com a Ull d’Es Vedrà, una formació natural a la roca que fa de mirador improvisat, s’obre una vista directa a l’illot. La seva silueta apareix retallada al fons, il·luminada per la llum càlida del capvespre que travessa un cel cobert de núvols baixos. La roca en primer pla, banyada per aquest mateix to ataronjat, contrasta amb el blau profund del mar. L’escena queda suspesa entre volums minerals i reflexos suaus, amb prou feines moviment a l’aigua.